Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen.També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l'Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d'energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d'ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s'ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest... Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l'hora de prendre decisions, s'organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d'àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Opinió: M'ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Manar i creure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada