BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Els nens i les nens

Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Quina nena no ha pensat alguna vegada que els nens són un zero a l'esquerra?
Quin nen no ha pensat alguna vegada que les nenes són un zero a l'esquerra? En aquest món hi ha homes i dones, perquè la natura ha a volgut. Entre els nens i les nenes hi ha moltes diferencies, i ens podríem passar hores dient-les. Abans els homes manaven a les dones, els pares eren propietaris d'elles, els homes podien maltractar-les i fins hi tot matar-les, sense que la llei els castigui. Hi ha nens que els hi agrada fer collarets, polseres... i els altres li diuen que es una nena, perquè hi ha nens que pensen que algunes coses son de nenes, el mateix passa amb les nenes. Tots i totes encara que no ho vulguem hem nascut d'una dona, hi això hi ha homes que no ho accepten, perquè hi ha una cosa que ells no podran fer mai, que es tindre un fill, si que necessitem un espermatozoide, però no cal un home. Segur que totes les nenes troben que els nens són un zero a l'esquerra, i els nens que les nenes són un zero a l'esquerra, no tothom gosa dir-ho, però si els adults fan memòria de la seva infantesa, segur que recordaran que al pati de l'escola, amb els seus amics o amb les seves amigues, ho havien pensat alguna vegada. I també que les històries d'enamoraments eren una bestiesa. I algun dia, una noia entre aquella colla de zeros hi ha algun nen que no es tan desastre, i els nens entre aquella colla de zeros hi ha alguna nena que no es tan desastre.
Opinió: M'ha agradat perquè crec que tots ho hem de conèixer, perquè segur que a tots i totes algun dia ens passarà.

Manar i creure

Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen.També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l'Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d'energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d'ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s'ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest... Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l'hora de prendre decisions, s'organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d'àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Opinió: M'ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.

Lemon tree

Embedding disabled by request